Get all 4 Jordi Pèlach releases available on Bandcamp and save 20%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Ningú estima el carter, La cambra freda, M'enniré (2013), and Geometria Celestial (2012).
1. |
||||
COM SI NO FOS VERITAT QUE EL MÓN S’ACABA
Tot això ja se’ns vé a sobre, vell company;
s’enfila per la teulada, i a les nits omple les cases de
cornetins anglesos i flors de Sant Joan.
Mentres la gran voluptuosa, ens parla en els Cinc Idiomes;
mentres tu,
de perfil,
examines amb distància el cel obert,
i tranquils,
filosofem a les terrasses dels cafès,
més subtils,
que ens ofereixen melanconía.
I tremolant,
tots vestits de fil,
mirant a l’infinit amb galtes blanques.
Badallant,
com si sempre fóra ahir,
com si no fos veritat que el mòn s’acaba.
Hi ha molts àngels que caminen pel veïnat;
parlen de l’única vegada, i de l’encara un cop més.
Ensenyen urpes esmolades enlloc de mans;
diuen que són per arrancar-nos tot allò que ens va sobrant,
i mentres tu,
te’n rius,
i fas bromes com si fos l’únic que hi ha
a dir,
com si guardessis la joia de la veritat,
a dins,
els cofres buits de la ironia…
I tremolant,
tots vestits de fil,
mirant a l’infinit amb galtes blanques.
Badallant,
com si sempre fóra ahir,
com si no fos veritat que el mòn s’acaba.
Com si no fos veritat,
com si no fos veritat,
com si no fos veritat que el món s’acaba.
|
||||
2. |
L'eterna esperança
04:46
|
|||
L’ETERNA ESPERANÇA
No serà que no em comporto diàriament de forma amable;
que no lluito contra les vuit il•lusions indesitjables.
- Llegeixo cada dia al twitter, les paraules del Dalai Lama. –
No serà que no em comporto diàriament de forma amable.
No serà que no m’esforço per ser cívicament impecable;
tot i ser pobre pago per tot allò que és pagable.
- Dono gràcies per ser mileurista, ja entenc que no hi ha res millor a la vista. –
No serà que no m’esforço per ser cívicament impecable.
Ja n’estic fart, de ser l’eterna esperança;
de donar el millor de mi i que es riguin a la cara.
Ja n’estic fart, de fer cas del que diuen els altres;
i més si els hi veig tant clar l’odi a la mirada.
Però així anem passant. Potser no n’hi ha per tant.
No serà que no m’expresso amb precisió documentada;
he convençut a tots els professors que en un primer moment dubtaven.
- He estudiat una santa carrera, i ara sóc un més a la filera. –
No serà que no m’expresso amb precisió documentada.
Ja n’estic fart, de ser l’eterna esperança;
de donar el millor de mi i que es riguin a la cara.
Ja n’estic fart, d’escoltar les històries dels altres;
i més quan es veu que no saben del que parlen.
Però així anem passant. Potser no n’hi ha per tant.
No serà que no estic obert a les opinions alienes;
que empatitzo amb totes les postures imaginables.
- El que no aconsegueixo entendre, es perqué em manen els de sempre –
No serà que no estic obert a les opinions alienes.
Ja n’estic fart, de ser l’eterna esperança. De donar el millor de mi i que es riguin a la cara. Ja n’estic fart, de jugar amb les regles dels altres. I més quan es veu tant clar, que sempre fan trampes.
Però així anem passant. Potser no n’hi ha per tant.
|
||||
3. |
No perdis temps
04:24
|
|||
NO PERDIS TEMPS
No sóc ningú per dir com has de viure.
Evidentment no sé res del que passa dintre teu.
Crec que entenc allà a on vols agafar-te.
Em sembla humà i mai diria que és extrany o absurd.
Si que puc trobar-nos a faltar,
si veig que no som, a on erem abans.
Geometria celestial:
Petits moviments, d’efectes totals.
Ja fa temps que sento que,
et faig molt més mal que bé,
que t’arracono, a dins del teu pou.
Som una tarda d’hivern,
feta de mantes i de fred,
a on s’hi acaronen,
tots els senyals.
No perdis temps.
Si has trobat quelcom que et fa més lliure,
no puc fer res millor que consolar-me a mi mateix.
Que cadascú mereix el que necessita,
és una llei; ja ho saps; que mana el meu univers.
Si que puc trobar-te a faltar,
si veig que no hi ets, a on eres abans.
Geometria celestial:
Petits moviments, d’efectes totals.
Que els dies no valdran res,
si no acceptes el que sents,
si no agafes el qué et vé donat.
Som un quadre de Gauguin,
la fumareda del cafè,
som un somni
de l’ombra del passat.
No perdis temps.
|
||||
4. |
A la punta de l'ànima
03:38
|
|||
A LA PUNTA DE L’ÀNIMA
Em debateixo entre un pou o un altre,
o somiquejo com un nen petit.
O espetego com el vent de cara,
o em consumeixo rera un adalid
I no m’interessa,
anar-me’n corrents d’aquí,
no m’interessa,
encara que en pugui presumir,
no m’interessa,
no m’interessa,
Em busco:
En el rius de les mirades; de les fotges de la nit,
a l’intempèrie de les muntanyes sagrades.
Però l’enyorança m’atabala, si no corres per aquí;
No tinc ni idea de qué hi ha a la punta de l’ànima.
(Encara que ho vulgui dir).
Recullo pedres que em trobo al terra,
i me les guardo com un gran tresor.
Busco l’esperit en la matèria,
i la profunditat sobre el teu cos.
I no m’interessa,
fer com si no anès amb mi,
no m’interessa,
encara que en pugui presumir,
no m’interessa,
no m’interessa.
Em busco:
En la paraula il•luminada; de les fotges de la nit,
a l’intempèrie de les muntanyes sagrades.
Però l’enyorança m’atabala, si no corres per aquí;
No tinc ni idea de qué hi ha a la punta de l’ànima.
(Encara que ho vulgui dir).
|
Jordi Pèlach Santa Coloma De Farners, Spain
L'art és vida, però la vida és més gran.
Streaming and Download help
If you like Jordi Pèlach, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp