La cambra freda

by Jordi Pèlach

/
  • Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.

     €8.99 EUR  or more

     

1.
2.
3.
03:27
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
01:30
12.
13.
04:14
14.

credits

released 12 March 2015

Produït per Jordi Pèlach i Albert Palomar
Enregistrat a Aviram Estudi albertpalomar.com/aviramestudi/
Masteritzat per Yves Roussel www.yvesroussel.com
Editat per Microscopi www.microscopi.cat

Jordi Pèlach: guitarra i veus
Martina Cocchini: Teclat
Arturo García-Lago: Guitarra
Aleix Forts: Contrabaix
Marta Rosell: Flauta Travessera
Laia Pellejà: Violí
Oriol Tonietti: Bateria
Albert Palomar: Guitarra, Teclat i Veu

Lletra i Música Jordi Pèlach, excepte 1 i 2: Enrico Banzola i Jordi Pèlach

tags

license

all rights reserved

feeds

feeds for this album, this artist

about

Jordi Pèlach Barcelona, Spain

Pop d'autor.

contact / help

Contact Jordi Pèlach

Streaming and
Download help

Track Name: Per si no queda res a dir
A. Si no queda res a dir, deixo instruccions aquí:
[a no seguir] [o potser sí]
1. Marxa per no tornar.
2. El temps que sigui, que sigui llarg (bla-bla-bla-blà, bla-bla-bla-blà).
2.1. I DESPRÉS torna, torna'm a explicar el que veus al carrer:
- mirades de gossos,
- i nens,
- tot allò que no te’n feia mai cas,
- tot allò que hi ha mirant cap a baix,
- els passos de la gent enganxada a l'asfalt, que no arriben enlloc
(Viuen a dins la boirina pactada dels dies normals
[un cafè, una notícia…],
dins d’un despatx amb tan poques finestres
que no es pot somiar que som res especial.)
(Per si no et queda res a dir.)
2.2. Però ARA queda't
a) on siguis,
b) que no se't vegi gaire,
c) perduda entre totes les coses que tens al voltant,
Però ARA queda't
d) ben quieta
(i b) que no se't vegi gaire)
e) com si poguessis morir en l'intent.
3. I si et crido, dubta.
4. Si no et dic res, espera't un temps més,
que no són els rellotges els qui fan les hores,
més aviat les tallen com fan les tisores,
més aviat les maten com ja va fer Herodes amb els innocents
per por de la derrota.

B. ¿I com dir-te que et guardaré al calaix
- amb les catedrals,
- els matins de diumenge,
- l'estiu d'un infant,
- amb la terra podrida on ficaré el cap quan s'acabi la vida (o torni a començar)?


C. «Je suis venu te dire:
1. que je m’en vais» (Tu ho volies així, I AIXÍ JA ESTÀ BÉ.)
2. que ens somrigui la vida, que ens ho mereixem.
«Je t'aimé [je t'aimé = t'he estimat], oui,
mais je suis venu te dire:
1. que je m’en vais», com diria Gainsbourg,
2. que ens emporti un mal vent,
3. que, quan calli, no em busquis: ja no hi seré.

D. T’he estimat, i ara què?
Per si no queda res a dir,
per si no queda res, QUAN CALLI NO EM BUSQUIS MÉS
(per si no et queda res a dir).
Track Name: Només surto al pati
Només surto al pati,
ja fa un mes que només surto al pati.
Me’n vaig de la cuina
per tornar al llit sense esperar la nit.

Surto del bany
i no faig cas del mirall que m’ha de dir
no sé què d’un engany
(tanco la porta darrere de mi).

Faig fugues curtes
sense plans, esperances ni rutes.
Em quedo al saló, com un objecte,
i ni faig joc amb la resta.
Per això, de moment,
ja fa un mes que només surto al pati.
Fumo per fer temps,
fins que no torni a començar res.

[Deixar de fumar ja ho deixo per a quan torni a tenir ganes d’existir.]



Deixar de fumar ja ho deixo, per quan torni a tenir ganes d’existir
Deixar de fumar ja ho deixo,
Deixar de fumar ja ho deixo, per quan torni a tenir ganes d’existir
Deixar de fumar ja ho deixo, ja ho deixo...

Uh-uh-uh-uh...etc.
Track Name: Solitud
Solitud,
primer amor, volgut, temut, exorcisme de terrors.
Solitud,
un nen manyac, s’estima sol dins d’un llit atrotinat,
i les llànties feien que els homes,
projectessin ombres lluminoses
dins d’un temps estàtic, poc confós,
dins d’un llibre càlid, salvador.

Solitud,
els nens petits, no tenen por de les ombres ni la foscor.
Solitud,
vent de gregal, em faré mariner qualsevol nit de Sant Joan.

Hi ha suplicis que són evitables,
si et poses a la pell de l’altre.
Ningú hauria de patir abandó:
que la solitud no et deixi sol.

Oh, Solitud,
que tothom voldrà ensinistrar-te perquè t’assemblis a un altre.
Només tu et perdones les virtuts:
que mai t’abandoni la solitud.
Track Name: No era veritat que fóssim dos (I)
No era veritat que fóssim dos:
un es volia inventar un món,
l’altre només volia estimar-se.
No era veritat que fóssim dos,
però com tremolava el cos
quan anava a penetrar-la.

[…] de mentides, confessions, melics, mirades i fer l’amor fins a trenc d’alba
[…] de missatges a mitjanit, d’un cos de nena i d’un cor ple d’obscures alarmes.

No era veritat que fóssim dos.
Una rosa és una rosa
(és una rosa, te n’adones?).
No era veritat que fóssim dos,
però ens miràvem amb els ulls
i amb les mans ens acceptàvem.

[…] de l’oblit dins el record, de sopa freda, de pantalons bruts sota les taules.
[…] de caminar en dues direccions buscant sortides quan de debò ets sempre al centre.

They do not love, that do not show their love.
Track Name: No era veritat que fóssim dos (II)
Tots dos, plens de gràcia, […]
Track Name: La mediocritat
Estem regalant la paraula,
l’únic que no ens poden robar.
Estem mastegant propaganda,
la confonem amb la veritat.
No em miris així: no dic cap mal
ni albergo nostàlgia per cap temps passat.
Avui que ningú ens vol comprar
tothom es vol vendre a la mediocritat.

La mediocritat va endavant
–la mediocritat.

Ironia gratuïta és cinisme
quan hi ha tant de què parlar.
La bellesa que només brilla
només pot ser superficial.
Parlar d'un mateix, sense parar,
escombrant cap a casa en qualsevol cas,
o bé repetir el que ha escoltat:
algú pensa per tu quan tu ja no ho fas

I la mediocritat va augmentant
–la mediocritat.

I haurem de ser valents –haurem de ser valents–
com l’Atreyu de La història interminable.
Ens envolta el no-res –ens envolta el no-res–,
l’enemic és fort i viu entre nosaltres
–mediocritat.

Salven el món homes estranys,
creen universos amb les mans i el cap.
Salven el món els ignorats,
que sant Borges et guardi de la mediocritat.

La mediocritat va avançant
–la mediocritat.

I haurem de ser valents –haurem de ser valents–
com el Bastian a La història interminable.
Ens envolta el no-res –ens envolta el no-res–,
l’enemic és llest i viu dins de nosaltres.
–mediocritat.
Track Name: La cambra freda
[Com explicar-ho i que no et sembli absurd?]
…Tot el que hi ha aquí dintre ho has fet tu:
tardes de dissabte, suburbis color fang.
La realitat és un mirall estrany.

Feia temps que ja no ens vèiem (si és que mai arribem a veure'ns),
visitant de les tenebres.
Benvingut a la cambra freda.
Track Name: Altre cop s'han fet les tres
A la taverna dos homes parlen fort
i una cambrera acaricia un got.
Tu arribaràs després,
entretenint-te pel carrer estret,
a la taverna on dos homes parlen fort.

La llum es deixondeix sobre els racons
com ho faria un gat davant d’un foc.
El vici ens comprèn
millor que el temps i que la gent.
Surt boira de les tasses i els records.


I altre cop s’han fet les tres,
i ningú no té ganes de ser on és.
Altre cop s’han fet les tres,
i ningú no està a punt per fer el valent.


Busca’m si t’arriba res de nou,
porta’m noves del nostre vell món
(els diaris en van plens).
Les arnes volen al fluorescent:
éssers inconscients de la seva sort.


I altre cop s’han fet les tres,
i ningú no té ganes de ser on és.
Altre cop s’han fet les tres,
i ningú no està a punt per fer el valent.

Aquí s’està tan lluny d’on es guanyen els trofeus,
dels grans homes que em volen salvar la pell.
Començo a estar-hi bé, dins d’aquest miserable intent,
inconclús, superb, anònim, passatger.
Track Name: La redempció
I a dins el túnel no tot era fosc:
a les parets corbades com algunes flors
per algun forat hi entrava la llum.
La podíem veure si obríem els ulls.
I a dins el túnel hi havia remor:
hi havia silenci, que també és soroll;
de tant en tant les veus deien els nostres noms.
—Tornarem a casa, tornarem on fos.

I sovint ens envaïa la presència d’un pensament ple d’innocència.
Les paraules ho eren tot.
I la llum es refractava en els objectes que construíem amb paciència
i amb mans plenes d’emoció.

Ets, eres o seràs (el temps passa però mai és tard).
Ets, eres i seràs (canten els ocells al parc).

I alguns moments, i d’altres no, pensàvem que podríem amb tot:
la clau estava en els errors.

Redempció, cartes de l’altre món.
Redempció, per la imaginació.
Ni dins el túnel tot serà foscor,
hi ha temps de sobres per a la redempció.

I a dins del túnel vam perdre la por:
no per valentia ni per decisió.
Fou un senzill oblit, una desconnexió,
déu jugant als daus amb somriure trampós.

I de nit ens esperaven les estrelles que voléssim per les finestres
empastifades del nostre amor.
I algun cop algú va entendre que li deien que l’adéu mai és per sempre
(«sempre» és massa i «mai» és poc).

Ets, eres o seràs (el temps passa però mai és tard).
Ets, eres i seràs (canta un rossinyol cansat).

[∞]
Track Name: Us hem seguit per massa temps
Us he escoltat per massa temps
i sempre em dèieu el mateix:
«Ara no és el millor moment, no et toca»
Us hem fet cas per massa temps.
Si de vosaltres depengués,
restaríem eternament a les portes.
Us hem seguit per massa temps,
s’escolta pertot arreu,
Ningú sap ben bé que fer (només som homes).
Us he deixat fer massa temps,
i l’error ha sigut meu:
massa vicis, massa trens a deshora.

Us he seguit per massa temps.
Pesa tant un bloc de gel
com em pesen els miralls que porto dintre
–com em pesen els miralls que porto dintre.

Us hem temut per massa temps.
A alguns ja els anava bé,
l’avarícia els ha atret (només són homes).
Us he odiat per massa temps
i així m'heu tingut sotmès.
S’acosta l'hora de ser ingovernable.

Us he seguit per massa temps.
Pesa tant aquest cor meu
com em pesen els miralls que porto dintre
–com em pesen els miralls que porto dintre.
Track Name: Teràpia
Ni començar una discussió
(perquè a això sempre em guanyen),
ni voler tenir raó
(no hi crec gaire; estic aquí amb vosaltres),
ni compondre una gran cançó
(ara mateix no en tinc ganes),
ni explicar moltes emocions
(ja ho he provat i no me'n surto gaire).

Només, de tant en tant, necessito dir
Només, de tant en tant, necessito dir

que em foteu fàstic,
em foteu fàstic,
cares de plàstic,
em foteu fàstic.
Track Name: Els seus ulls són un miratge
Els seus ulls són un miratge,
no existeixen –no existeixen, no–;
fets de mel i d’entranyes,
són la porta cap a un altre món.
Fumo a la cuina si vull sentir-me sol,
faig crucigrames però només parlen d’amor.
Comença un rèquiem per un noi salvatge (for a wild guy).

Els seus ulls, camp de batalla,
no es rendeixen –no es rendeixen, no–;
amenacen de matar-me
i es diverteixen amb el meu dolor.
Fumo a la cuina si vull sentir-me sol
(mussol, t'amagues i no et val per res de bo).
Comença un rèquiem per a un noi salvatge (for a wild guy):

I així, al punt de mitjanit,
sortirem pels camins
perquè ens pentini l’aire.
I jo tocaré el violí
i ella ballarà per mi:
guineus enamorades.

Els seus ulls són una trampa,
no m’enganyen –no m’enganyen, no–;
em segueixen com fantasmes
i es diverteixen amb el meu terror.
Fumo a la cuina si vull sentir-me sol
(mussol, t'amagues i no et val per res de bo).
Comença un rèquiem per a un noi salvatge (for a wild guy):


I així, al punt de mitjanit,
sortirem pels camins
perquè ens pentini l’aire.
I jo tocaré el violí
i ella ballarà per mi:
guineus enamorades.


Que, així, els dies seran prims
com puntes de coixí,
com orelles de gat,
i jo, que jo algun d'aquells matins,
hi creuré trobar un sentit,
a aquest cony de miratge.
Track Name: Finestres
Surto a enterrar
secrets sota l’altar.
La lluna em jutjarà,
el que no vull és veure’t dubtar.

Escolto xiuxiuejar
veus del més enllà:
em diuen que marxaràs
mentre t’observo descansar.

Si obro finestres és perquè no vulguis sortir,
si em torno fràgil és per poder abusar de tu, amor.

Escampo, amb habilitat,
les sospites amb sarcasme,
entre cínic i mordaç.
Estimar = odiar.

Si obro finestres, és perquè no vulguis sortir.
Si em torno fràgil, és per poder abusar de tu, amor.

El nen té por de l’exterior,
vol viure vides que no viuré.
La mort serà un pastisset dolç
que a poc a poc em menjaré.

I, al final, podré tornar,
saciat, al meu racó etern.
El nen lluita pel poder:
vol viure vides que no viuré.
Track Name: El cultiu de l'avellaner en cambres fredes
Sóc expert a mai marxar el primer
i en el cultiu de l'avellaner
a les cambres fredes (fredes).

I sóc expert a no veure’t «mai més»
i a trucar-te el dia després
per preguntar què fas al vespre.

Da-ɾə, da-ɾə, daɾə-ɾa-ɾə,
daɾə, daɾə-ra-ɾə; daɾə, da-ɾə-ɾa-ɾə-ra-ɾə-ra-ɾə-ra-ɾəm.
Da-ɾə, da-ɾə, daɾə-ɾa-ɾə,
daɾə, daɾə-ra-ɾə; daɾə, da-ɾə-ɾa-ɾə-ra-ɾə-ra-ɾə-ra-ɾəm… ;)